LAMOSCA

La Mosca pel Vallès

2011-10-17T20:00:00.001+02:00

83 km - 2 hores i 30 minuts

Actualitzem! Després de...no sé quan. Bé, l'última sortida amb la Mosca ja farà un temps, potser dos mesos, però mai és tard per actualitzar el blog i comentar la sortida!

Vam sortir a les 8:00H direcció el Vallès. No hi havia ruta marcada, però improvisàrem. No hi havia gaires expectatives en trobar un paisatge fotogènic. I la veritat, la primera hora en ruta vam trobar un paisatge que no ens l'esperàvem. Vam tornar als anys setanta, amb vells polígons amb grans magatzem abandonats i amb gasolineres molt retros. Calçades amb males condicions i un paisatge gris i solitari - era un diumenge - .

La cosa va canviar quan vam arribar a Sentmentat i vam agafar una carretera de corbes direcció Castellar. Una carretera plena de ciclistes. A aquella hora, hi havia més ciclistes que cotxes o motos. Semblàvem nosaltres els invasors del carril bici vallesà. És aquí on vam fer el vídeo que podeu veure a continuació. El tema que acompanya és So Young dels Suede.

Un cop arribats a Castellar, camí de tornada. Però aquest cop anant per Caldes. De camí, ens vam trobar la masia on s'elabora la cervesa artesana Art Cervesers. Llàstima que estigués tancada el diumenge, si no hagués estat parada obligatòria. Un cop arribats a la Roca, camí de tornada vorejant el Besòs per la carretera de Montcada.

Vespa i Rock'n'Roll!!

La Mosca per El Maresme

2010-12-08T19:05:00.011+01:00

Bé, després d'una eternitat sense actualitzar, per fi ha vingut el dia. Aquest cop amb la Mosca per El Maresme. És una ruta força habitual, però avui amb un al·licient, veure sortir el sol. (Que bonic...!).

130 quilòmetres - 6 litres de benzina - 3 hores

Doncs deu ni do els quilòmetres que hem fet! Hem sortit a les 7:30H. i a les 9:00H hem arribat a Tordera. Per uns moments hem pensat que no veuríem sortir el sol. Per l'Est estava tot molt ennuvolat, però finalment ha sortit darrere els núvols a quarts de nou. El trajecte d'anada ha estat un plaer. Tota la N-II per nosaltres sols al ser un dia festiu. A continuació podeu veure un vídeo de la ruta. Aquesta vegada el clip va acompanyat per la cançó Black Mirror del disc Neon Bible d'Arcade Fire.

Hem fet una mini parada per fer un parell de fotos.

A Tordera hem repostat i hem aprofitat per donar mitja volta. Destacar que ha fet molt més fred a la tornada que a l'anada. Estàvem a 13C aproximadament. Ah, hem fet també una parada a Mataró buscant la fira Nadalenca de la ciutat. L'hem trobada... però tancada. Encara era massa aviat!

Quan hem arribat a Premià de Mar, ens hem endinsat per l'interior del Mercat de les flors i totes les empreses florístiques que hi ha al costat. Hem vist força moviment, sobretot de xinos comprant ponsèties, la típica planta vermella nadalenca. Els xinos són amos. Si encara no ho són, ho seran!

Doncs, crec que això és tot. No està malament per ser la primera vegada en una eternitat que actualitzo.

Rercordeu,

Vespa i Rock'n'Roll!

Mini Vespes (5)

2010-06-27T12:17:00.001+02:00

Mini Vespes (4)

2010-06-27T12:12:00.002+02:00

60 anys de Vespa!

2010-06-23T22:05:00.005+02:00

Avui a les notícies ha sortit aquesta informació. Una exposició dels 60 anys de la vespa. El nom de l'exposició és 'VI-VE Vitoria-Vespa 2010' i estarà fins el 31 d'Agost. Una vescapadeta a Vitòria? Qui sap!

Más vídeos en Antena3

La collada dels Parpers

2010-05-03T23:34:00.003+02:00

La Mosca té una cita amb una Yamaha per anar a fer un vol. Són les 10:00h. El punt de partida és Badalona i anem cap a la Santa Coloma i agafem la carretera de la Roca fins passar el municipi de la Roca i d'aquí agafem la collada dels Parpers. N'havia sentit a parlar però mai l'havia fet. És dissabte, i la collada no és gens transitada. No trobem ningú, ni a la pujada per part del Vallès ni a la baixada per la part del Maresme. Tan a la Yamaha con a la Mosca li encanten les corbetes entre els boscos frondosos del Maresme.

Després de 1 hora de ruta, fem una paradeta a Dosrius per fer un aperitiu en una terrassa d'un bar amb un bon solet d'hivern. A la tornada agafem la carretera d'Argentona, ja més transitada per cotxes, ciclistes i motos, i N-II cap a casa. A continuació podeu veure el vídeo de la carretera d'Argentona. Quan es torni a fer la mateixa ruta, el vídeo serà de la collada dels Parpers. Ah, la cançó, ja ho haureu adivinat, Radiohead - Everything in its right place de l'àlbum KidA. Dedicada al pollo_attack!

Vespa i Rock'n'Roll!

Wire - I am the fly

2010-03-01T23:07:00.002+01:00

Properament al Primavera Sound! Allà estarem! Yeah!

Vespa i Rock'n'Roll!

Mini Vespes (3)

2010-02-13T11:58:00.002+01:00

Mini Vespes (2)

2010-02-07T22:16:00.003+01:00

Mini Vespes (1)

2010-02-06T00:28:00.007+01:00

Què tal? Doncs aquesta vegada no va sobre cap ruta en concret. Les pròximes entrades us mostraré la meva petita col·lecció de vespes. Anirà per fascicles, així semblarà que hi hagi més activitat en el blog. Jeje.

Comentar-vos també que he creat unes etiquetes que apareixen a la columna dreta, per si voleu mirar tota la col·lecció d'una tirada, sense fer clics al més o any. Som-hi doncs!

Vespa i Rock'n'Roll!!!

VII Hardcore Fest

2009-12-13T18:52:00.011+01:00

A continuació podeu veure unes fotos de la VII Hardcore Fest, concretament, a la sortida de Masnou i arribant a Sant Fost passant per la Conreria.

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la Cerdanya III

2009-12-13T09:16:00.002+01:00

A continuació algunes fotos que vam fer durant les nostres sortides matinals per la Cerdanya.

Pujant per la carretera que va direcció al Puigmal:

Les plaques solars de Font Romeu.

Després de les intenses jornades, que millor una cervesa Cap d'Ona!

I per acabar, fotos de la tornada, passant per la interminable Collada de Toses i acabant i descansant a Ribes de Freser.

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la Cerdanya II

2009-08-20T09:52:00.000+02:00

Aquí el segon vídeo. Aquesta vegada és de la part catalana de la Cerdanya. La cançó és de Soulsavers i es titula Unbalanced Pieces de l'àlbum Broken. Potser si que se m'ha anat l'olla fent el mini-muntatge del vídeo, però aquest és el resultat:

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la Cerdanya

2009-08-19T15:38:00.000+02:00

A continuació podeu veure un vídeo d'una jornada per la Cerdanya. Aquesta vegada vam pujar fins les pistes de l'estació d'esquí de Puigmal. El vídeo està força mogut, però li donarem les culpes a la típica carretera d'alta montanya. Jeje! Ah, la canço pertany a The Black Heart Procession i es titula Not just words.

Vespa i Rock'n'roll!

La Perpignan Scooter Rally 2009

2009-08-18T00:35:00.000+02:00

A continació podeu veure un vídeo de la Scooter Run que comentàvem que ens vam trobar prop de Perpignan. La cançó és una versió que fa Nouvelle Vague de la canço de Don't Go de Yazoo. Un hit dels 80!

LLàstima que al pujar el vídeo al Youtube perdi força la qualitat de imatge. Havia quedat bastant bé per ser un novato. Que hi farem....! Ens haurem de comprar una videocàmara com cal!

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la France!

2009-08-17T23:21:00.000+02:00

Aquest estiu la Mosca ha passat les vacances a la comarca de la Cerdanya. Aquesta entrada explicarà tot el trajecte per anar de Barcelona a un petit poble de la Cerdanya francesa. Tota una experiència que sempre quedarà en el record.

La Miss Black, la Mosca i un servidor segurament mai havíem fet una jornada tan llarga com la d'aquest dia. Un total de 7 hores en Vespa. I és que no vam optar per traçar una línia recta i fer el camí més curt.

Vam sortir de Barcelona a mig matí en direcció a l'Empordà, on teníem un dinar familiar. Vam aprofitar per fer la ruta que tant ens agrada. Mai em cansaré de dir que el tram de Caldes a Cassà és dels millors trams per fer amb moto, sense oblidar la costa del Maresme. Una vegada passat Girona es comença a notar el cansament, però dues paradetes per omplir el dipòsit i estirar les cames ens salven. En 3 hores arribem a destir. Aperitiu, dinar en un bon restaurant i més Mosca!

A les 17:00h teníem fixada l'hora de sortida cap a la Cerdanya. Des de l'Empordà hi ha dues opcions. O bé passar per Catalunya (Banyoles-Olot-Ripoll-Collada de Toses), o bé per la Catalunya Nord (Jonquera-Thur-Prades-Montlluís). Vam triar aquesta segona opció. Era la de més quilòmetres, però també la de menys durada i, sobretot, la més segura. Fer la Collada de Tosses al vespre podría ser una mica perillós. A més a més, els núvols amenaçadors es concentraven al vesant sud del Pirineu. Evidentment, no es veia la vessant nord, però les prediccions de meteocat.com (altament recomanable) van ser encertades i vam tenir un bon temps a la part francesa.

Doncs bé, el primer fet a remarcar va ser l'impressionant accident d'un camió en una rotonda prop de la Jonquera. Camions, i més camions es concentraven a la Jonquera. Gasolineres, i més gasolineres. Supermercats, i més supermercats. I sobretot, francesos. Espectacular el número de francesos que baixen de França expressament a comprar a la Jonquera i sobretot al que vam anomenar la Andorra-la Vella catalana, el Perthus. Si no hi heu estat...doncs no hi aneu. I menys, amb cotxe. Munió de gent, cotxes, carrets de compra, el caos concentrat en un carrer de 200 metres, de tot! No es podia avançar ni amb moto!

Passat el caos, i ja en territori francès, baixem tot el que havíem pujat. Són els primers moments de la Mosca per França. Evidentment, portem un mapa imprès de Google Maps (altra pàgina imprescindible per sortir a fer qualsevol ruta desconeguda) però no especificava gaire les poblacions on teníem que passar. Moltes vegades t'havies de guiar per la intuició ja que no està molt ben senyalitzat. Això, o potser erem nosaltres que no teníem ni idea de francès?

Prop de Thur ens vam trobar la sorpresa de la jornada i que podeu veure en les imatges. Ens vam topar amb una scooter-run. 60-70 vespes, sense exagerar, que es trobaven concentrades a Perpignan feien les seva sortida. Els vam acompanyar durant uns quilòmetres fins i tot ens vam desviar de la nostra ruta. Ens hagués agradat continuar, però el rellotge manava.

Després de la scooter-run, a Bouleternère, la Mosca demanava uns litres de cervesa. Vam parar en una gasolinera d'aquestes on no hi ha personal, on tot va a través de targeta de crèdit. Cap de les meves tres targetes va funcionar. Per sort, la targeta de la Miss Black, la segona, perquè la primera tampoc va funcionar, ens va salvar pels pèls, ja que el dipòsit estava buit buit. Tot i això, arribats de vacances vam comprovar que ens van cobrar primer 70 eur i després 7 eur. Evidentment, 70 eur de gasolina no cap en una Vespa. Vaja, ni Vespa, ni Harley, ni BMW. Per sort, es va poder retornar el càrrec sense més conseqüències.

Una vegada passat Prades, comença el tram més divertit del dia. Puja el Pirineu. La carretera canvia totalment. Fa pujada i més pujada. Ens endinsem per una vall i miràvem cap adalt, on havíem d'arribar i ho veiem tot negre. Molt negre. Convençuts que en el cim estava plovent.

Torna el cansament. Portem 3 hores sobre la moto (més les 3 d'aquest matí) i gairebé sense posar peu a terra. Fem una parada de 10 minuts a Vilafranca del Conflent, poble emmurellat molt bonic. Ens agradaria haver visitat el poble, però només ens donava temps per fer quatre fotos a les muralles a la vora del riu.

Semblava que el cel s'anava aclarint, però la foscor ja anava venint. Eren aproximadament les 8 del vespre quan estàvem en plena ascensió. Corbes i més corbes. De tercera a segona, de tercera a segona. La fi mai arribava. Esgotats. La Mosca encara més esgotada, tot i que va mantenir el tipus i es va comportar de puta mare després de tot el tute.

No he parlat del trànsit perquè bàsicament no hi havia. Només ens creuàvem amb furgonetes i caravanes que ens pitaven i ens donaven ànims en arribar. I és que els necesitàvem, perquè anar 20-40 km/h el camí es feia interminable.

Ja veia la fi quan arribem a Montlluís. Sabia exactament els quilòmetres que falten per arribar a la nostra destinació. Eren les 20:30h. i feia molt de fred. Només es percevia la llum si miraves cap a Andorra. El sol havia desaparegut. Però després de tantes hores sobre la Mosca, que són uns minuts més?

L'hora d'arribada estava prevista a les 21:00h. I així va ser. Va ser arribar al poble, girar la clau piaggio i escoltar el campanar tocant les nou. Repte aconseguit! 7 hores sobre una Vespa px125 no es fa cada dia i s'ha de celebrar obrint una cerveseta que sap a glòria. La cervesa va ser beguda de peu ja que el meu cul era un poema. Quin dolor! Brutal!

La següent entrada anirà sobre la setmana que ha passat la Mosca per la Cerdanya.

La Mosca per l'Alt Empordà (2)

2009-07-12T22:04:00.001+02:00

Aquesta segona jornada la Mosca va visitar tot el Cap de Creus i de baixada, ja a la tarda, cap a Barcelona, va fer una variant passant per Calonge i Sant Feliu de Guixols.

Pel mati, després d'haver esmorzat, la Vespa i un servidor tenen un destí: el Cap de Creus. El Parc Natural del Cap de Creus es troba a la part més al nord-est de Catalunya. A continuació us adjunto el mapa de la ruta que vaig seguir.

Vaig començar per la població de Roses, on vaig anar de punta a punta del poble. Més tard vaig sortir, i vaig pujar el port direcció Cadaqués. La vegetació és bàsicament de matolls. Pocs arbres hi ha en tot el parc. La famosa Tramuntana? O el terreny que és tot de pedra? No ho sé. No sóc pas biòleg. Abans d'arribar a Cadaqués vaig desviar-me per una carretera secundaria per arribar fins a una base militar on ja et prohibeixen el pas. Vaig estar dubtant, en si continuar o no, i al final vaig fer mitja volta i vaig baixar cap a Cadaqués.

Una vegada arribats a Cadaqués, em va sorprendre la gentada que hi havia. Potser era perquè era diumenge, potser perquè era ple més de juliol o bé la combinació de les dues coses. M'ho esperava més tranquil, però vaig trobar la tranquil·litat a Port Lligat, on es troba la casa Dalí.

Més tard, vaig agafar la carretera que va cap el Cap de Creus.

La ruta continuava fins acabar a Llançà. Puja altre vegada el port, i canvia de direcció, per començar a fer una baixada molt maca amb una carretera estreta on enmig del no res es trobaven petits camps de vinyes. La fi arriba a Llançà que sobre el mapa es veu molt pròxim, però deu ni do si està lluny.

Sobre les 4 de la tarda aproximadament vaig començar el viatge de tornada cap a Barcelona. La improvització em va acabar matant. Vaig decidir canviar el trajecte, i una vegada arribats a la Bisbal, vaig decidir anar cap a la costa. Carretera d'infinites corbes es fins arribar a Calonge i més tard Sant Feliu. Amb el cel amenaçant pluja, haig de triar entre fer les corbes de Tossa o bé tornar a tirar cap a l'interior, cap a Llagostera i Caldes de Malavella. Vaig decidir tirar cap a Llagostera amb la sorpresa que vaig acabar fent uns quilòmetres per autovia, cosa que no m'agrada gens. Vaig tornar a agafar la ruta principal: N-II i cap a Barcelona. Dubtava si havia pres la decisió correcte. Ara que estic a casa, i mirant el google maps, les dues opcions comportaven la mateixa durada. I dic durada, perquè el tram final, la costa del maresme, se'm va fer etern. Quin dolor d'esquena...de cul...d'esquena...de braços...! 4 hores seguides sobre la moto sense gairebé parar i amb els quilòmetres acomulats del matí. A més a més, tots els domingueros (com si jo no ho sigués!) tornant a casa després d'un dia de platja. Mai més torno a improvitzar una ruta. Google maps s'ha de visitar més sovint! "És el futuro" com diu algú.

I fins aquí la sortida de cap de setmana. Aquesta ha estat un escalfament per la següent sortida a lo grande: La Vespa per la Cerdanya!

La Mosca per l'Alt Empordà (1)

2009-07-11T21:33:00.004+02:00

Aquesta vegada la Mosca ha passat un cap de setmana a l'Alt Empordà, visitant poblacions com Figueres, Roses, Cadaqués, Llança i arribant fins el mateix Cap de Creus.

A les 9:00 d'un dissabte sortia cap a l'Empordà. M'esperaven 146 kilòmetres segons la ruta que havia planejat. La duració? No vaig planejar-me cap hora d'arribada. Sabia que el trajecte, tot per carreteres comarcals i nacionals (recordeu que a la Mosca no li agraden ni les autopistes ni les autovies), es podria fer en 3 hores i 30 minuts o 4 hores.

El dia acompanyava. Va començar la jornada amb núvols, però a mesura que feia la bonica costa del Maresme (ull! No és conya! És maca!), començava a sortir el sol. Passat Pineda, continuu la nacional direcció Girona. Deixo la costa. Arribo fins a Caldes de Malavella, poble conegut també per ser la seu de Vichy Catalan. Aquí faig una parada de 30 minuts per esmorzar al bar de la Plaça de la Vila. Un entrepà de llom, cerveceta, l'AS i una tapa d'amanida espectacular! Igual que Barcelona ciutat!

Continuu la meva ruta, passant per Cassà i passant per l'est de Girona. El pitjor tram és des de Girona a Figueres. Uns 30 km per la N-II. Aborridot que diria en Tomàs Molina i amb forces cotxes. Finalment arribo a Figueres, poble on mai abans havia visitat. La Mosca i un servidor visitem el Museu Dalí. Fins aquí el trajecte fins arribar a l'Alt Empordà. Han estat 4 hores (esmorzar inclòs) i un dipòsit sencer.

Per la tarda vaig decidir fer una ruta per la part Nord dels Aiguamolls de l'Empordà. Perquè us feu una idea, la part superior es troba dins un triangle format per les poblacions de Marzà, Roses i Castelló d'Empúries. Aquest últim poble és espectacular. Potser el més maco de tota la comarca. Adalt teniu una foto del safareig de Castelló a la sortida/entrada del poble. A continuació us adjunto un vídeo amb la música d'Alela Diane perquè us feu a la idea el paisatge dels aiguamolls. Carretera estreta, camps i més camps, masies i bestiar.

Demà us explicaré la visita al Cap de Creus i la tornada cap a Barcelona.

La Mosca a l'Alt Empordà!

2009-07-10T23:13:00.003+02:00

Aquest cap de setmana la Mosca visitarà l'Alt Empordà. Visites a Cap de Creus, Figueres, Cadaqués,...

La Mona Vespista!

2009-04-03T14:51:00.008+02:00

Ni la del Messi, ni la de la Hello Kitty, la Mona que triunfarà aquest any serà la de la Vespa! S'acosta el dilluns de Pascua, i ja tenim preparada la Mona...bé preparada no, que ja ens l'hem menjat! Jeje. Podeu trobar aquesta Mona, entre d'altres, a la Pastisseria Almera, al carrer del mar de Badalona.

Quin empatx que porto...

Motada Perica

2009-03-16T23:30:00.002+01:00

Ahir diumenge l'Espanyol va empatar contra el Mallorca 3-3 a l'Olímpic. Abans però, un centenar de pericos va acompanyar els jugadors des de l'hotel de concentració fins l'Estadi. A continuació podeu veure imatges de la motada perica.

Endavant Espanyol!

Si l'Espanyol es salva....Montserrat i el Montseny en Vespa!

2009-03-01T00:11:00.004+01:00

El 9 de febrer, després de l'empat amb el Getafe, l'Espanyol es situa en el 19è lloc de la classificació a dos punts de la salvació. Tots els pericos sabem que patirem fins al final, i ja són varies les accions que es faran a través de programes de radio i fòrums de Internet si l'espanyol es queda a primera. Molts decideixen fer el mític Tourmalet en bici, d'altres puja Montserrat a peu, i un servidor, com odia força el caminar, decideix pujar Montserrat en Vespa!.

Jornada 23. 15 de febrer. El Màgic Espanyol perd a casa amb el Sevilla. Expulsió injusta de Lola i falta de Kanaouté sobre Pareja en el primer gol. Ja és l'enèsima vegada que els àrbitres ens perjudiquen. I la sort no acompanya. Ocasions claríssimes que no són acaben en gol. Dilluns, augmenten les propostes a realitzar si l'Espanyol es salva. Com que ja vaig decidir pujar a Montserrat, doncs ara el más difícil todavía: Montserrat i el Montseny en Vespa!

Sóc un perico pessimista i veig que això pinta malament. En el cas que ens salvem, la Mosca i un servidor faran aquest viatjet portant la samarreta blanc-i-blava pel cor de Catalunya.

Endavant Espanyol!

DIA 3. Castelló de la Plana - Barcelona

2008-08-25T00:27:00.000+02:00

360 kilòmetes - 9 hores - 17 litres

Sortim de Castelló de la Plana puntuals com sempre, a les vuit del matí. Aviat arribem a Benicàssim, on ens fa recordar alguna edició passada del Fib, i ja fem la primera aturada. Hem de repostar. Agafem la Nacional 340 i cap amunt. Arribem a Benicarló i decideixo trucar al prim_allstar. Segur que està dormint. Bé, està dormint i a més no es troba a Benicarló, sinó a Navarra. Continuem el viatge, i a mesura que arribem a Catalunya i amb el migdia el tràfic va augmentant i la nacional 340 passa a ser una autopista a 340 kilòmetres per hora. Un infern. Una hora de trajecte patint per la integritat física. La Mosca tota l'estona anant a 90 i tots els cotxes passant a 120 i 130 pel costat. Hi havia cotxes que deixaven marge quan avançaven, altres que et passaven a mig metre. Un infern. Evidentment el que un no podia era anar pel marge ja que seria tot un perill, però la gent no entenc que una moto de 125 no pot anar pel marge, i menys quan vas a 90 km/h. Van ser els pitjors moments que vam passar durant les dues setmanes amb Vespa.

Un cop arribats a Amposta, vam decidir canviar la ruta. Vam endinsar-nos cap a l'interior i deixar la N-340 i vam encertar-hi de ple. La carretera d'Amposta a Mora d'Ebre.

DIA 2: Montealegre del Castillo - Castelló de la Plana

2008-08-24T23:55:00.009+02:00

280 quilòmetres

8 hores

16 litres de gasolina.

Són les vuit del matí, i sortim de la casa unifamiliar amb intenció de fer avui forces quilòmetres.. Cap cotxe pel camí, només el fred matiner de la província d'Albacete. Aviat arribem a Almansa.

Els molins de vent i els camps de vinyes ens acompanyen durant la primera part del trajecte.

Passat Almansa, ens decidim a recorrer l'interior de la Comunitat Valenciana i és aquí on segurament veiem els millors paisatges d'aquests tres dies. Ja m'havien comentat que l'interior de valència era bònic, pero mai m'ho hagués imaginat tan maco. Concretament el trajecte que estic parlant és el que va d'Almansa a Requena, la N-330.

Ara bé a mesura que anàvem fent, no sabiem si anavem direcció València i Castelló o bé, direcció Springfield. Sí, a Cofrentes, crec recordar, que ens vam trobar aquesta espectacular central tèrmica. Una pena que espatllés tot el paissatge de la zona, però l'energia que consumeixen els valencians d'algún lloc haurà de sortir!

Tant maco, tant maco, i només us ensenyo una central nuclear? Mireu, Mireu...

TORNADA. DIA 1: Los Gallardos - Montealegre del Castillo

2008-08-23T00:36:00.000+02:00

290 quilòmetres

7 hores

15 litres de gasolina

Sortida a les vuit del matí. Ens espera un bon dia i la Mosca ja està ben enllestida. Sembla que l'equipatge que portem estigui fet a mida, però no, són un parell de bosses que vam trobar a l'últim moment i que s'integren molt bé als portaequipatges. És dissabte i no hi ha gaires cotxes ni camions i això és d'agrair.

La primera parada la fem abans d'arribar a Lorca. Abans, hem passat per Vera, Cuevas de Almanzora i Los Lobos, poble que em recorda a unes de les millors cançons rockeres de l'Estat espanyol. El grup es diu Los Perros i la canço, Rockeros. I direu, que té que veure un perro amb un lobo? I et dic, i una mosca amb una vespa?

Com a la tornada erem tres pujant, vam poder fer uns vídeos. A continuació, Caravaca i la carretera de Lorca direcció cap a la Paca:

Per dinar, vam parar a Jumilla. Una ciutat gran, però on no existeix cap bar o restaurant per fer un menú. Fem voltes i més voltes a la ciutat i no trobem res. Ho trobem tot molt desèrtic. Recordem, però, que abans d'entrar al nucli urbà hi ha una gasolinera amb un bar-restaurant al costat. Alla ens hi quedem. I bé que vam fer! Quin dinar!

Estem unes dos hores més sobre la Mosca. Dubtem si quedar-nos a fer la nit a Yecla o bé arribar fins a Almansa. Aquí es troba l'Hotel de 3 estrelles on vaig passar una nit a l'anada, i vam voler canviar. Vam acabar un poble a pocs quilòmetres d'Almansa, Montealegre del Castillo! Tot un poble, amb varies historietes que explicar.

Només entrem al poble, observem que allà no passariem la nit, perquè no havia res de res. Decidim entrar a una gasolinera a preguntar si es trobava un hostal al poble. Bé, una gasolinera reconvertida en un menjador de casa. La propietària al seu sofa, amb la seva tauleta amb el mantell de ganxillo, la seva tele amb la seva telenovela...força peculiar. La señora ens diu que si, que hi ha un hostal pujant la carretera. Uns metres més enllà, el trobem. La propietaria del hostal ens comenta que està tot ple, però que tenen una casa a l'altra punta del poble on ens podem estar-hi. Ella agafa el seu cotxe, i nosaltres darrere a buscar la casa, o millor dit, una casa unifamiliar on totes les sales han estat reconvertides en habitacions. Curiós, si més no. Ara si, fem una bona i necessitada siesta.

Ens aixequem i decidim fer un volt per poble abans d'anar a sopar. A la plaça central del poble, la reunió d'avis que només parlen de futbol i de les persones extranyes que arriben a Montealegre. Quan ens endincem per un carreró, veiem a dos joves, un noi de 16 anys i una nena d'11 discutint-se energicament. I preguntareu, com saben les edats? En un poble, i més en aquest, tot sa sap!

En una porta d'un garatge s'oculta un internet café. Bé, de café no té res. És un parking amb 4 o 5 ordinadors on es troben dos avis prenent dues cerveces al mostrador i un parell de nois conectats al msn. M'assento al costat dels nois a veure una de les meves enfermetats, els resultats de la Supermanager Olímpica. El millor del dia, i potser del viatge, comença quan un dels avis (posem d'uns 80 anys) s'acosta a un dels nens (posem que té 16 anys) per preguntar-li per una nena. " Y oye....tu estás con esa chica?" li pregunta. El noi respon: "No, no, es demasiado joven para mi. Si tiene 11 años...!". I la frase de l'avi és: "Onze años...pero ya tiene las tetas bien puestas." Segurament explicat a través d'unes línies no és el mateix, però el moment va ser espectacular. Per recordar les proximes hores i per recordar-ho eternament en aquest blog. De la Supermanager, millor no parlar-ne. Com sempre.

Decidim anar a sopar a l'hostal on també hi ha bar, i sembla que allà es concentra tot el poble, en el bar de la cantonada. Sopem de conya i cap a la casa unifamiliar, a descansar, que demà més!

La Mosca per Almeria

2008-08-22T01:16:00.000+02:00

Arribats a Los Gallardos comencava la segona part de les vacances. Almeria amb Vespa! 900 kilòmetres en 12 dies. Platja, solete, soparets, mojitos, concerts, relax... i Vespa!

La primera platja que vam visitar va ser la del Algarrobico. Potser us sona el nom d'aquesta platja per el hotel ilegal que esta construit a peu de platja. Una barbaritat que porta anys portant cua. Evidentment ens anem a un extrem de la platja per tal de no veure cap totxo. És ple més d'Agost i no trobem gaire gent. Abans, vam pasar per los Muertos, i la munió de cotxes que hi havia ens va fer tirar enrrere. (A part dels 15 minuts a peu fins arribar a la platja). Vam trobar tranquilitat i la Mosca va trobar un ligue, una px blava de Madrid, com podeu veure a la foto. Altres platjes que vam visitar van ser la de las Negras, que se'ns va fer etern arribari. Potser vam tardar hora i mitja en arribar, i vam arribar ja rebentats. Masses kilòmetres amb vespa per anar a una platja. Així que vam decidir anar a platjes més pròximes, com la de Mójacar, on vam trobar forces windsurfistes.

Molta vida la vam fer al poble de Mojacar. A sobre d'aquestes línees podeu veure Mojacar Pueblo. És precios, potser un xic turístic pero que no perd el seu encant. Per sopar bé es pot anar a la Pizzeria Pulcinella que hi ha a la plaça central del poble. Pizza, Lambrusco, econòmic i unes vistes de la comarca espectaculars! Havent sopat es pot anar al Mojito Jazz Club, un bar a la part alta del poble amb unes taules (que son uns barrils de fusta) al carrer perfecte per pendre's uns mojitos a la fresca nit andalusa.

Dintre de la provincia d'Almeria, el trajecte més llarg el vam fer des de Los Gallardos fins a Aguadulce. Van ser uns 100 kilòmetres aproximadament passant per l'interior, per Tabernas. Per moments el trajecte es feia llarg, ja que vam atrevesar el Desierto de Tabernas on les rectes eren interminables. Destacar tb el trajecta d'Almeria capital a Aguadulce. 10 kilòmetres de carretera transitada però vistes espectaculars de la mar. Més d'un cotxe haurà patit un accident i haurà acabat dintre l'aigua.

DIA 3: Almansa - Los Gallardos

2008-08-11T18:06:00.005+02:00

5hores 30 minuts - 293 kilòmetres - 15 litres de gasolina

Després de dormir com un rei a Almansa, surto a les 8:00h. Haig de creuar el poble i tinc una bona feinada per fer-ho ja que no hi ha cap rètol que m'indiqui la direcció cap a Yecla. Ara, el poble està inundat de rètols de publicitat. No sabré on haig d'anar si vull anar a Yecla, però el que si que sé, és on para el veterinari i el gimnàs del poble. En fi, després de perdrem 15 minuts pel poble aconsegueixo, intuint, agafar la N-3220 cap a Yecla.

Com cada dia, fa rasca. El que primer em trobo és el port d'Almansa. Bona carretera que passa per mig de boscos. Potser m'he creuat amb 10 cotxes pel camí. No més. Passo per Yecla a les 9.00h. i a Jumilla, el següent poble, arribo a les 10:00h i paro per esmorzar una megacanya de xocolata. Els avis del poble es concentren tots a la rotunda central del poble. Tots amb la seva gorra, camisa, i el bastó. Ah, i parlant de futbol.

Avui és el dia que arribo a destí i procuraré arribar a l'hora de dinar a los Gallardos. La moto va perfecta, i la ruta que haig d'agafar està clara. Sobre el mapa Almeria està ben aprop. Yecla - Jumilla - Calasparra - Caravaca - La Paca, fins a arribar a Lorca. El trajecte de La Paca a Lorca comença a ser molt sembla al desert d'Almeria. He passat de creuar un bosc ple de pins aquest mati a arribar a un paisatge semidesèrtic.

A Lorca arribo a la 13:00h. Esperant en un pasa a nivell, decideixo descansar 10 minuts. Em fa mal tot i vull arribar lo abans possible al poble, per llençar-me al sofa de casa. Una vegada travesso Lorca, tinc un dubte important. De cap manera vull agafar l'autovia que va fins a Àguilas. Al mapa surt que és l'única manera d'arribar-hi. Un cop a Àguilas, hauria de vorejar la costa fins a arribar a Mojácar. Fa dos anys vaig agafar aquesta autovia amb el cotxe, i seria un infern agafar-la ara amb la Mosca. Per sort, trobo una carretera paral·lela a l'autovia que més tard em portarà fins a Pulpí, el poble més al nord de la provincia d'Almeria. Aquí, només parar a la gasolinera i treurem el casc escolto els suroll de les xixarres. Ara ja sí, he arribat a Almeria. Faig la mítica coke i cap a Cuevas de Almanzora i Vera. A Vera arribo a les 14.30h. i a Los Gallarados finalment arribo a les 15.00h de la tarda. Em compro un sandwitch d'aquests embassats a la gasolinera, dels quals en sóc fan i a la mínima que me'l cruspeixo, comença la siesta. Avui he fet parades molt curtes: 4, de no més de 15 minuts.

A la tarda arribarà la Miss Black des de Aguadulce, per passar una setmana i mitja unes bones vacances. La Mosca, Cap de Gata, platja , comilones, cervesa, mojitos i Rock'n'roll!

DIA 2: Calaceite - Almansa

2008-08-10T22:47:00.007+02:00

8hores 45 minuts - 489 kilòmetres - 19 litres de gasolina

Després de descansar durant tota la nit, vaig a buscar la Mosca al garatge de la casa de la propietària de la pensió. No hi ha res millor que pagar 12 € per una pensió amb parking inclòs! Surto a les 8:00 de Calaceite direcció Alcañiz, on faig la primera parada per esmorzar. Només han estat 40 minuts de trajecte, però és que hi ha una raó. La selecció espanyola de bàsquet juga el seu primer partit a les Olimpíades contra Grècia. Ja sabeu que no sóc molt fan de la selecció, però si que ho sóc del bàsquet, i també de Ricky Rubio i Rudy Fernández. Mentres veig l'espectacle que estan donant la Doble R aprofito per fotrem un megaentrepà de bacon. Al costat meu, un home amb una canya sobre la taula (i varies al cos) em comenta que la seva dona l'ha fotut fora de casa per veure el bàsquet. Falten 5 minuts perquè acabi el partit i decideixo marxa, ja que el matx està resolt des de fa estona.

Agafo la Vespa i decideixo tirar milles per recuperar el temps perdut, i és que he estat 1 hora i mitja parat. La carretera que va d'Alcañiz a Terol és espectacular. Recent asfaltada i cap cotxe. Primer, perquè és diumenge i segona, és clar, estic a Terol on la densitat de població potser és més baixa que a la cima de l'Everest. Avorrit d'anar per la mateixa carretera sempre, decideixo agafar un trencall durant uns kms. Un trencall sobre el mapa, ja que en realitat, el que faig és pujar el primer port de muntanya per una carretera de carros. 1400 metres d'alçada que primer pujo i després baixo. Segurament no era la millor opció agafar el trencall que comentava anteriorment, però els llocs per on passo i les vistes són impagables.

Una vegada finalitza el port, torno a agafar la carretera que em portarà fins a Terol City. Entre el partit de bàsquet i pujar el port de muntanya he perdut força temps, però ja sabeu que no tinc cap pressa per arribar a Almeria. Estic amb el dipòsit mig buit i necessito omplir-lo. De camí em trobo una gasolinera abandonada i una altre que es troba tancada. La següent, segons les indicacions, està a Terol. Hi arribo, però amb els collons fins d'alt. Ja gairebé s'estava a punt de fondre la bombeta de l'indicador de la reserva. Descanso 10 minuts. Faig una coke amb unes patates. És la 13:15h i no tinc gaire gaire gana així que decideixo tirar fins arribar a Landete. Aquí, em foto una hamburguesa que podria arribar al nivell de les del Frankfurt de la Plaça de la Vila de Badalona. Una vegada més, el poble està mort i tothom està al bar. Es veu que durant el cap de setmana hi ha hagut un festival de grups nacionals radicals, perroflautes, vaja. Fins ara, he fet 280 km, gairebé els mateixos que vaig fer durant tot el dia d'ahir.

Surto de Landete, el meu cul es troba bé i decideixo fer el màxim de kilòmetres possibles. Tayuelas-Sinarcas-Utiel-Requena. Aquí faig una aturada de 15 minuts. La Mosca descansa i el meu cul també. Són les 17h i ja començo ja està cansat. Torno a pujar sobre la moto, i continuu. Faig 1 hora més i torno a parar per descansar. Ara ja si que em fa molt mal el cul i ja no se com posar-me sobre la moto i a on posar els peus. 15 minuts més i cap abaix. Passo per Alcalá de Júcar un poble molt maco enmig duna petita vall per on s'arriba per unes corbes espectaculars. Molt maco però també bastants turistes i bastants autocars amb avis de l'incersso.

Arribo fins a Almansa.Són les 19:30h. i decideixo trobar una pensió, hostal, però no tinc sort. Abans, només entrar a la ciutat, veig un hotel de 3 estrelles. Entro i pregunto quan val passar la nit. 60 €! Automàticament li dic al recepcionista quin camí haig d agafar per anar a Yecla, el pròxim poble i a quant esta. Em diu que estar a 50 km, és a dir una hora més sobre la moto. Vaig cap a la moto per fer l'ultima hora del dia, però m'ho repenso. És tal el cansament que porto a sobre , que faig mitja volta, i decideixo pagar els 60€. Estic literalment mort després dels 500 km que he fet. Demà més!

DIA 1: Barcelona - Calaceite

2008-08-09T23:11:00.007+02:00

5 hores - 303 kilòmetres - 15 litres de gasolina

A les 8.15h. del dissabte 9 d'Agost la Mosca està preparada per començar la seva primera aventura. Hi ha expectació quan poso les bosses en els portaequipatges. És aviat i durant la primera hora de trajecte, refresca i molt! Agafo la ronda de dalt i surto a Sant Feliu per després anar fins l'Alt Penedès per carretera travessant la ciutat de Martorell. Aquí em reben les vinyes i les masies (per no dir mansions) vinícoles. Arribo a Vilafranca on paro per esmorzar. He quedat amb en Carles, amic catalano-finès que fa temps que no veig, però té el mòbil apagat i finalment haig d'esmorzar sol. Un bon entrapà de pernil una coke i el diari AS. La Mosca esmorza super95 i ràpidament en ruta. Agafo la c-51 que ve a ser la paral·lela durant uns kms. de l'autopista AP-7 fins arribar a Valls. Estic content, ja que crec que he decidit agafar la millor carretera possible. Pocs cotxes, bona carretera, bones vistes...però encara refresca i això que vaig abrigat! Bé, porto una texana i un jersei. Només espero que surti aviat el sol, i és a partir del migdia quan aquest apareix i tant la Mosca com un servidor ho agraeixen.

Quan arribo a l'Alcover, em trobo que no tinc cap altre remei que agafar l'autovia que em portarà fins a Reus. Potser no ho he comentat abans, però aprofito ara, i és que un dels objectius d'arribar a Almeria és arribar-hi sense agafar ni autopistes i autovies. Doncs bé, el primer dia, i ja agafo l'autovia, però és que no tenia més remei, i només han estat 5 km.

És gairebé la 13.00h i arribo a Reus on intento buscar una terrassa per fer una cerveseta però m'ha estat impossible. M'he recorregut part del centre i tota una rambla i cap bar amb terrassa. Empipat decideixo marxar de Reus i fer la cerveseta en el següent poble: Riudecols, un poble petit, desert, on tota la vida es concentra en el bar del poble al costat de la carretera. Allà mi quedo a, per fi, fer la cerveseta, i prendre una mica el solete que ja fa una estona ha sortit.

Vaig bé de temps fins arribar a Calaceite, on ja tinc una habitació reservada a la pensió Aragón i decideixo dinar al següent poble, que és Falset, capital del Priorat. És curiós com tothom sap la capital del Priorat i potser no sap quina és la capital del Baix Ebre. És instantani: Priorat; Falset. Aquí em foto un bon plat combinat i com estic sol començo a escriure en el bloc de notes per tal de publicar les entrades posteriorment en aquest blog.

Dino, descanso, descansa la Mosca. Estem aproximadament a 100 km de Calaceite i és que calculant-ho, acabo de fer 200 km en 4 hores. 50 km per hora, sense cap pressa.

De camí a Calaceite paro a una gasolinera perduda al mig del no res. Quan estic apunt de marxar arriben dos cotxes carregats fins dalt. El conductor d'un dels cotxes baixa i es queda mirant la moto amb tot el seu equipatge. Em poso el casc, encenc la moto, dic adéu al gasolinero i al conductor que s'ha quedat mirant. No em dona temps de posar la segona marxa, que m'adono que he saludat a l'actor Sergi López. Li pregunto si ens podem fer una foto amb la moto i no té cap inconvenient. Està sorprès per la Vespa. Em pregunta si encara les fan i que li ha encantat. Alucina quan li dic que vaig cap a Almeria i després es parteix la caixa amb la matricula. En fi...un tio molt amable.

Reprenc el camí, i al cap d'uns minuts passa el cotxe de Sergi López pitant enèrgicament. Comentar també, per distreure'm una mica sobre la moto, que em fixo en la gent que m'avança. Hi ha gent que se'm queda mirant preguntant-se d'on ve aquest boig i a on anirà a parar.

Arribo a Calaceite a les 16:00h. El poble és petit i alçat a un turó. Trobo la pensió facilment ja que es troba a la mateixa carretera. En arribar només pensava en una cosa. Sí, ho heu esbrinat: siesta, un dels meus hobbies preferits. Una vegada em desperto, faig un vol pel poble. Resulta que és la festa major del poble i hi ha una festa pels menuts. També veig un escenari on es fan proves de so. Vaig pensar, mira, passaré més tard a veure el concertillo. Un cop sopat amb unes quantes estrelles al cos, vaig cap al concert. Abans però, les infinites orentes del poble han deixat un regal a la Mosca. Si a Barcelona em cago en tots els coloms que hi ha, a Terol em cago en les orentes. Una vegada al lloc on es farà el concert, em pregunto quin rollo serà. I resulta que és de reagge perroflàutic. Així que, com és tard, faig una cerveseta, que em va costar un euro, i me'n vaig cap a la pensió a descansar, que demà més!

La ruta

2008-08-01T00:20:00.009+02:00

El trajecte Barcelona-Almeria es dividirà en 3 etapes, sortint el dissabte 9 d'agost i arribant el dilluns 11 per la tarda a Almeria.

1a Etapa Barcelona - Calaceite (300km)

2a Etapa Calaceite- Almansa (350km)

3a Etapa Almansa -Los Gallardos (370km)

Tres díes i dos nits on dormiré a pensions, hostals, cases rurals o albergs. La capacidat del dipòsit de gasolina és de 8 litres, aixi que cada 120 km aproximadament hauré de repostar i deixar que la Vespa, les meves cames i el meu cul descansin. No tinc ni idea com respondrà el meu cul i esquena, però això ja us ho explicaré més endavant.

La protagonista

2008-07-31T00:28:00.007+02:00

La Mosca, una Vespa px125 de color gris nascuda el Maig del 2007 a Barcelona. Després de més de 6000 km, i després de varies sortides per la costa del Maresme, Vallès i l'Alt Empordà, la Mosca es prepara pel seu primer gran repte. Barcelona-Almeria amb Vespa!